Artur Bladé i Desumvila

Artur Bladé i Desumvila va nàixer a Benissanet el 2 de març de 1907. Escriptor i periodista, durant la república fou funcionari de la Generalitat a Tortosa fins l’any 1936 que Martí Rouret, Conseller de Sanitat i Assistència Social del president Lluís Companys, el va  nomenar secretari personal. Va fer la guerra al Cos de Sanitat de l’Exercit de l’Est i s’exilià el 1939 a França i el 1942 a Mèxic. L’any 1961 va retornar a Catalunya i morí a Barcelona el 23 de desembre de 1995, als 88 anys d’edat.

De jove va iniciar-se com a periodista col·laborant amb les revistes El Llamp de Gandesa i Tivissa. Quan tenia 20 anys Martí Rouret el va convidar a participar en una nova revista  catalanista que s’editaria a Móra d’Ebre, La Riuada. La progressiva politització de l'associacionisme cultural morenc  de l'època feu que la "Democràcia", que era l'entitat que donava suport a La Riuada,  s'adherís al Partit Radical Socialista Espanyol de Marcel·lí Domingo. Aquest fet va provocar  que Martí Rouret  i Artur Bladé, entre altres, crearen el nou  setmanari L'Ideal de l'Ebre que es convertí en l'Òrgan de la Federació  Republicana Federal Socialista de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, adherida a Esquerra Republicana de Catalunya.

Als 37 anys va començar la seva carrera literària, publicant una extensa obra,  Geografia espiritual de Catalunya, Benissanet, Crònica del país natal, Felibres i catalans, Contribució a la Biografia del Mestre Fabra,  Montpeller català, El castell de Miravet, El prior Penna,   Francesc Pujols per ell mateix, Pompeu Fabra,  Els treballs i els dies d'un poble català, El senyor Moragas, Els setges de Gandesa i del castell de Móra,  Gent de la Ribera d'Ebre,  Viatge a l'esperança,   L'exiliada,   La vida de un català excepcional (Antoni Terré, de Móra d'Ebre), El meu Rovira i Virgili, Guia de Benissanet, Visió de l'Ebre català, Viure a Tarragona, Antoni Rovira i Virgili i el seu temps. 

En els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'exili va rebre entre d'altres els premis següents: 
Concepció Rabell (dos cops) 
Premi de Cultura Catalana, de París 
Premi del Centenari del Mestre Fabra 
Premi Copa Artística 
Premi Rovira i Virgili d'Òmnium Cultural 
Premi Jaume Tió ("Ebre-Informes", de Tortosa 

El poble de Flix  va donar  el nom d'"Artur Bladé i Desumvila" a la biblioteca municipal.   El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre va  crear el premi d'assaig biennal "Artur Bladé i Desumvila".   Fou  membre del Patronat de l'Institut d'Estudis Tarraconenses, president d’honor  del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i soci d'honor d'Omnium Cultural de Tarragona.   L’11 de desembre de 1985 , la Generalitat de Catalunya li va  atorgar la Creu de Sant Jordi per a recompensar-li la seva obra literària i patriòtica. L'any 1996 el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre va publicar l'obra pòstuma d'Artur Bladé, L'edat d'or. Definida en paraules d'Albert Manent com "una gemma més dins el petit i únic tresor que representa la seva obra memorialista d'una part de les Terres de l'Ebre". 

L’any 2000 el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)  va organitzar  unes jornades  d’homenatge a la seua memòria   amb motiu del cinquè aniversari de la seua mort. Sota el títol de "La lliçó de l'Ebre. Conèixer Artur Bladé Desumvila" van tenir lloc  tres conferències a Flix, Vinebre i Móra d'Ebre, i un acte institucional de cloenda al cementiri de Benissanet, localitat natal i on reposa l'insigne escriptor.  Al castell de Miravet, sota el patrocini del Departament de Cultura i del Patronat del Castell també es va descobrir una placa commemorativa.

L’Ajuntament de Benissanet, en el Ple celebrat el divendres 3 de maig de 2002, va aprovar per unanimitat de tots els regidors fer un reconeixement públic a l'escriptor local . L'Ajuntament va acordar que el  centre Cívic de Benissanet s’anomeni “Centre Cívic Artur Bladé i Desumvila”.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya fem un reconeixement a la seva trajectòria catalanista, compromesa amb el seu poble, Benissanet, amb la seva comarca, la Ribera d’Ebre i amb el seu país, Catalunya. La seva obra personal i  literària, més enllà de la universalització  dels pobles i la gent de la Ribera d’Ebre,  és  memòria de la nostra història i un referent que ens estimula a continuar endavant.